07
Instrument de vent metall
Vent metall · Pistons

ElBombardí

La veu de terciopel dels metalls greus. El bombardí omple l'espai entre el trombó i la tuba amb un so ample, càlid i rodó que és l'essència mateixa de la banda valenciana. Cap altre instrument és tan identificatiu d'aquesta tradició.

Família: Metall Pistons Des del s. XIX
~270 cmTub desplegat
Si♭₁–Si♭₄Tessitura real
1843Invenció (Sax)
2–4Bombardins en banda
01

Història

1843 — Adolphe Sax
Adolphe Sax —el mateix inventor del saxofon— crea la família dels saxhorns, instruments cònics de metall en diverses mides. El saxhorn baríton en Si♭ és l'avantpassat directe del bombardí modern. El seu tub cònic i la campana orientada cap amunt el diferencien de seguida dels instruments de calibre cilíndric.
1850–1880 — Bandes militars
El bombardí s'adopta ràpidament en les bandes militars britàniques i europees. La seua sonoritat plena i càlida el fa ideal per portar contramelodia i línies de baix mòbil. Al Regne Unit, l'euphonium (el nom anglès del bombardí) es converteix en peça fonamental de les brass bands.
Tradició valenciana (s. XIX–XX)
A la tradició musical valenciana, el bombardí pren un paper protagonista únic a nivell europeu. Les bandes de música valencianes li donen els grans solis lírics, tracant-lo quasi com a instrument solista de la mateixa categoria que la trompeta o el clarinet.
Brass bands britàniques (s. XX)
Les brass bands del nord d'Anglaterra (Yorkshire, Lancashire) mantenen la tradició de l'euphonium com a solista estrella. Grans compositors escriuen per a ell i les competicions de brass band fan famosos solistes com Steven Mead arreu del món.
02

El So

El bombardí produeix so amb el mateix mecanisme que tots els metalls —vibració dels llavis contra l'embocadura— però el seu tub cònic i ample li dóna un timbre únic: més rodó i ric en harmònics que el trombó, més càlid que la trompeta, menys greu que la tuba.

Quatre pistons (en alguns models tres) permeten cobrir tota la gamma cromàtica. El quart pistó —exclusiu del bombardí compensat— corregeix l'entonació en les posicions combinades, fent l'instrument molt més afinat que les versions de tres pistons.

El seu so és sovint descrit com a «vellutat»: cap altre instrument de metall combina tanta potència amb tanta suavitat. Pot passar del greu profund a l'agut brillant amb una homogeneïtat de so que sorprèn qui l'escolta per primera vegada.

Tessitura i registres

Si♭₁
Si♭₄
Greu: fosc, ample, quasi tubístic
Mig: càlid, vellutat, expressiu
Agut: brillant, clar, sonor

Com descriure'l

  • Vellutat
  • Càlid
  • Rodó
  • Noble
  • Expressiu
  • Ric
  • Ample
  • Dolç
03

Paper en la Banda

El bombardí és el gran solista de la banda valenciana. Cap altra tradició musical europea li dóna un paper tan destacat. La seua veu càlida i expressiva porta les grans melodies líriques de les obres de concert.

🌟 Solista estrella

A la banda valenciana, el bombardí és el solista de la secció de metalls per excel·lència. Els grans pasdobles i obres de concert li confien les frases líriques més belles i expressives de la partitura.

🎵 Contramelodia rica

Quan la melodia és a les trompetes o clarinets, el bombardí porta sovint una contramelodia en el registre mig-greu, aportant riquesa i profunditat sense competir amb la veu principal.

🔗 Connexió de seccions

El bombardí fa de pont entre trombons i tuba per sota, i trompetes i trompes per dalt. La seua flexibilitat tímbrica li permet integrar-se amb qualsevol família instrumental.

🏆 Brass bands britàniques

En la tradició de les brass bands del nord d'Anglaterra, l'euphonium (bombardí) és el solista absolut de la banda. Les grans competicions de brass band han generat un repertori solista extraordinàriament ric.

🎶 Baix mòbil

El bombardí pot portar línies de baix mòbil i actiu —no estàtic com la tuba— creant textures de baix expressiu que enriqueixen harmònicament el conjunt sense pesar-lo excessivament.

🤝 Suport als trombons

En textures de metalls greus, el bombardí dobla i enriqueix el so dels trombons. La seua qualitat cònica afegeix un calor i una rodor que el tub cilíndric del trombó sol no pot proporcionar.

04

Intèrprets de Referència

El bombardí té una tradició solista especialment forta a les illes britàniques i a la banda valenciana, on és considerat un instrument de primer rang.

s. XX–XXI
Steven Mead

El solista d'euphonium més famós del món. Ha actuat en tots els continents, gravat desenes de discos i és l'ambaixador mundial d'un instrument que ha portat a les sales de concert més prestigioses.

s. XX–XXI
David Childs

Solista de la Black Dyke Band i intèrpret de referència de la nova generació britànica. Ha ampliat el repertori per a euphonium amb estrenes de compositors contemporanis de primer nivell.

s. XX
Simone Mantia

Un dels grans solistes americans d'euphonium de principis del s. XX. Membre de la banda de John Philip Sousa, va ser un dels primers virtuosos a gravar l'instrument en disc fonogràfic.

s. XX–XXI
Adam Frey

Professor de la Eastman School i solista actiu. Un dels intèrprets que més ha contribuït a establir el bombardí com a instrument de concert en el panorama acadèmic nord-americà.

06

Sabies que…?

Curiositats sobre el bombardí

  • El nom «bombardí» ve de l'italià bombardino, diminutiu de bombarda (un canó). Es refereix al so potent i profund de l'instrument, semblant al tro d'un canó però en versió suau i musical.
  • A les brass bands britàniques, l'euphonium és considerat el «príncep de la banda». Les grans peces solistes escrites per a ell han creat una tradició virtuosística tan rica com la de la trompeta en la banda simfònica.
  • El bombardí compensat de quatre pistons és l'instrument més afinat de la secció de metalls greus. El quart pistó corregeix automàticament els problemes d'entonació de les posicions combinades, un problema que afecta tots els instruments de pistons.
  • A la banda de música valenciana, el bombardí té un paper molt més protagonista que en qualsevol altra tradició de banda europea. Els grans pasdobles valencians han estat escrits pensant en la veu solista del bombardí.
  • Adolphe Sax, l'inventor del saxofon, va patentar tota la família dels saxhorns el 1843. Però va perdre la patent en els tribunals francesos per una maniobra dels seus rivals. El bombardí va continuar fabricant-se per tothom sense que Sax pogués beneficiar-se'n.
  • El bombardí és un dels pocs instruments que sona millor quan l'intèrpret aguanta una bona postura corporal: la campana orientada cap amunt i cap endavant projecta el so directament cap al públic, a diferència de la tuba, que projecta cap amunt.