ElTimbal
L'únic instrument de percussió que s'afina. El cor que bat sota tota la música. Quan el timbal trona, la banda sencera vibra amb ell.
Història
El So i la Tècnica
El timbal és un membranòfon: una pell tensada sobre una caldera semisfèrica de coure o alumini. La tensió de la pell, controlada per cargols o per un pedal de pistons, determina l'afinació.
A diferència d'un bombo o una caixa, el timbal produeix una nota musical precisa. Això el fa l'únic instrument de percussió de ritme indeterminat de la banda que porta nota real a la partitura —amb armadura, alteracions i tot.
La qualitat del so depèn molt del tipus de baqueta: de cap de felte dur (so sec i brillant), de felte tou (rodó i ple), de fusta (sec, articulat), de flanella (molt suau). El timbalista canvia de baquetes sovint dins d'una mateixa obra.
Tessitura (conjunt de timbals)
Com descriure'l
- Poderós
- Dramàtic
- Profund
- Rotund
- Solemne
- Truculenc
- Vibrant
- Precís
Paper en la Banda
El timbalista és el guardià del ritme i de la harmonia de la secció de percussió. El seu instrument té nota real, de manera que participa tant en la construcció rítmica com en l'harmònica. Una responsabilitat doble i única.
🥁 Pols i energia
El timbal proporciona el pes rítmic de la banda. Els seus grans cops en temps forts donen energia i direccionalitat a la música.
🎵 Nota harmònica
A diferència de la caixa o el bombo, el timbal aporta nota musical real. Reforça la tònica i la dominant i participa en la progressió harmònica.
⚡ Moments climàtics
El roll de timbal que cresceix cap al fortissimo és un dels moments més punyents de qualsevol concert. Genera tensió com cap altre instrument.
🎭 Color dramàtic
Tempestes, batalles, moments solemnes, anuncis reials. El timbal és el gran constructor d'atmosferes de la banda des de fa segles.
🤝 Cap de la percussió
El timbalista coordina visualment la secció de percussió. És el referent rítmic i el que marca l'entrada col·lectiva dels instruments de percussió.
🎼 Solista inesperat
Bartók, Carter i molts compositors del s. XX han escrit passatges solistes de gran exigència, revelant el timbal com un vehicle d'expressió musical de primer ordre.
Intèrprets de Referència
El timbalista de gran orquestra és una figura respectada i admirada. La seua preparació és equivalent a la de qualsevol solista de vent o corda.
La percussionista solista més famosa del món. Nascuda a Escòcia, és sorda des dels 12 anys i sent la música a través de les vibracions. Ha revolucionat la percussió de concert.
Considerat el millor timbalista solista del món. Ha gravat els primers concerts per a timbal sol de la història i ha estrenat moltes obres contemporànies.
Timbalista principal de la London Symphony Orchestra durant dècades. La seua tècnica i musicalitat van elevar l'estatus del timbalista orquestral.
Percussionista alemany de gran versatilitat. Del timbal a la marimba, un dels músics de percussió de referència en l'escena clàssica europea actual.
Timbalista principal de la Filharmònica de Berlín. En una de les orquestres més exigents del món, la seua posició és de les més prestigioses en percussió.
Timbalista i percussionista que va passar de l'orquestra clàssica a l'art sonor. Va tocar estrenes de Stockhausen i Cage, explorant els límits del so i la percussió.
Escolta'l
Sabies que…?
Curiositats sobre el timbal
- A l'Edat Mitjana, tocar el timbal era un privilegi exclusiu de la noblesa. Els timbals eren insígnia de poder i no podien ser tocats per qualsevol.
- El pedal d'afinació modern permet canviar l'entonació fins a una quinta en menys d'un segon, sense interrompre el so. Un glissando de timbal és completament possible.
- La pell dels timbals moderns sol ser de plàstic (Mylar), molt més estable que la pell animal davant canvis d'humitat i temperatura. Malgrat això, alguns timbalistes prefereixen la pell natural pel seu so més càlid.
- El timbalista no segueix el director amb els ulls en tot moment: ha après a escoltar l'harmonia de l'orquestra i ajusta l'afinació en temps real per pedal mentre toca.
- Beethoven va ser el primer compositor en escriure una cinquena nota en els timbals (en Si♭ per al Concert per a piano núm. 4), trencant la tradició barroca de tònica-dominant.
- Tocar el timbal és físicament molt exigent. Un concert de dues hores pot implicar centenars de cops i múltiples canvis d'afinació. La resistència física del timbalista és vital.