Percussió Rítmicai de Color
Bombo, timbals, triangle, tam-tam, pandero, castanyoles, fuet, blocs, güiro, cencerro, maraques i molts més. Els instruments que donen pols, tensió, drama, sorpresa i caràcter a la banda.
Tots els instruments
Aquests instruments no produeixen una nota definida i afinada, però el seu paper és igualment crucial. Els dividim en tres grans categories segons la seua funció principal: percussió rítmica (marquen el temps i el compàs), percussió dramàtica (creen tensió i clímax) i percussió de color i efectes (afegeixen textura, caràcter i sabor cultural).
El Percussionista Multiinstrumentista
A diferència de qualsevol altre músic de la banda, el percussionista de «color i efectes» pot tocar una dotzena d'instruments en una sola obra. La seua partitura és un mapa de canvis constants: ara el triangle, ara els blocs, ara les castanyoles, ara el fuet. La logística del seu setup (disposició dels instruments) és un art en si mateixa.
🗺️ El setup de percussió
Abans d'un concert, el percussionista dissenya la disposició física de tots els instruments: cada un ha d'estar a mà exactament quan es necessita, sense interrompre el flux musical. Un bon setup és tan important com la tècnica.
📖 Llegir partitures complexes
Les partitures de percussió de color inclouen a vegades 10 o 12 instruments en un sol pentagrama, amb indicacions de quin instrument toca cada cop. La lectura simultània de ritme, instrument i dinàmica és un repte cognitiu extrem.
⏳ Comptar silencis
El percussionista de color pot estar 80 compassos en silenci absolut per tocar un sol cop de triangle. Mantenir la concentració total durant aquell silenci —sabent exactament on es troba dins l'obra— és una de les habilitats més difícils de la percussió orquestral.
🌍 Conèixer cultures musicals
Cada instrument de color porta consigo una tradició cultural. Tocar les castanyoles com ho fa un ballarí flamenc, o el güiro com ho fa un músic cubà, requereix conèixer i respectar l'estil d'origen de cada instrument.
🎭 Teatralitat discreta
El cop de fuet, el xoc de castanyoles o el copet de triangle són gestos musicals de gran impacte visual. El percussionista sap que el públic el mira en aquells moments i ha de fer el gest amb la precisió i l'eficàcia que el moment requereix.
🔧 Manteniment dels instruments
Cada instrument requereix cures específiques: les pells dels timbals s'han d'afinar i protegir de la humitat, els instruments de fusta no han de rebre cops, els metàl·lics s'han de netejar. El percussionista és també el conservador de la seua secció.
Intèrprets i Pedagogs de Referència
Timbalista de la Filharmònica de Nova York i el pedagog de timbals més influent del s. XX americà. El seu mètode d'estudi és referència en tots els conservatoris del món anglosaxó.
La gran solista de percussió orquestral. Sorda des dels 12 anys, toca tots els instruments de percussió —inclosos tots els de color i efectes— al màxim nivell i ha comissionat obres específiques per a la seua versatilitat multitímbrica.
El quintet canadenc de percussió que ha explorat tots els instruments de percussió imaginables, fusionant la tradició clàssica amb la música del món. Han estrenat centenars d'obres que demanen una percussió rica i variada.
Timbalista principal de la Simfònica de Boston durant 45 anys. Va crear la marca de baquetes més famosa del món i va ser un dels primers a elevar la percussió orquestral al nivell d'art reconegut en el panorama acadèmic.
Escolta'ls
Sabies que…?
Curiositats sobre la percussió rítmica i de color
- El triangle és considerat un dels instruments més difícils de tocar bé en l'orquestra. El seu so no té nota definida però té una qualitat que el fa immediatament recognoscible. Brahms el va usar amb tanta precisió al seu Concert per a Piano nº1 que els estudiants de percussió l'estudien específicament per aprendre'n el timing.
- Els timbals orquestrals (kettledrums) van arribar a Europa a través de la música militar otomana al s. XV. Originàriament es transportaven en cavalls (un timbal a cada costat) i les seues pells estaven fetes de budells d'animal tensats amb caragols metàl·lics.
- El tam-tam de gran orquestra pot pesar entre 15 i 40 quilograms i mesurar fins a 120 cm de diàmetre. La fàbrica Paiste de Suïssa és un dels fabricants de tam-tams de concert més reconeguts del món, amb processos de fabricació artesanal que poden durar diverses setmanes per instrument.
- En l'argot de la percussió orquestral, tocar el triangle en un concert simfònic important és bromeijat com «el treball més estressant de l'orquestra per la quantitat de temps que passes sense fer res absolut i la pressió d'haver de fer-ho perfectament en l'únic moment que et toca».
- Les castanyoles professionals de flamenco no es compren: es fan a mesura per a cada balledor o percussionista. El fuster les talla i les afina a l'oïda del músic, i el timbre resultant és únic per a cada parell. Una bona parella de castanyoles de concert pot costar entre 200 i 500 euros.
- El bombo de banda militar és diferent del de concert orquestral: és més lleuger, es porta sobre el cos amb un arnès i s'impacta per ambdues cares alternativament mentre la banda marxa. La tècnica de marxa del bombo requereix coordinació simultània del pas, el moviment del braç i el timing musical.