ElSaxofon
L'únic instrument inventat per una sola persona i que porta el seu nom. Nascut per unir la potència del metall amb l'expressivitat de la fusta, el saxofon és l'ànima mateixa de la banda.
Història
El So
El saxofon és tècnicament un instrument de vent fusta perquè produeix el so amb una canya simple (com el clarinet), però el cos és de metall. Aquesta hibridació li dóna un timbre únic: més càlid que la trompeta, més potent que el clarinet, més flexible que qualsevol dels dos. És un dels instruments més àgils: el seu sistema de claus permet passatges de gran velocitat i salts intervàl·lics complexos amb molta naturalitat.
El tub cónic del saxofon respon de manera diferent al cilíndric del clarinet: sona en octaves (no en dotzenes) i té un so ple i rodó des del greu fins a l'agut. La canya vibra contra una embocadura plana, generant una columna d'aire que recorre el cos en forma de J.
La seua gamma dinàmica és enorme: pot murmurar amb un subtone quasi inaudible o cridar amb una potència que rivalitza amb els trombons.
La família del saxofon és la més completa dels instruments de banda: des del saxofon sopranino fins al saxofon contrabaix, hi ha vuit membres, dels quals en la banda s'usen principalment el sopra, l'alt, el tenor i el baríton.
Tessitura i registres (alt)
Com descriure'l
- Sedós
- Ardent
- Expressiu
- Sensual
- Potent
- Flexible
- Càlid
- Brillant
Curiositat tècnica
El saxofon és un instrument "octavant". Això vol dir que si prems la clau d'octava, l'instrument fa exactament la mateixa nota però una octava més amunt, mantenint la mateixa digitació.
A diferència d'altres instruments, el saxofon s'utilitza habitualment en quatre mides diferents dins la banda, formant una secció amb una riquesa harmònica immensa:
Afinat en Si♭. De forma recta, és el més agut. El seu so recorda al de l'oboè o al cornetto.
Afinat en Mi♭. L'estàndard per a solistes. Molt àgil i amb un registre que imita la veu humana.
Afinat en Si♭. Més gran i amb un colze pronunciat. Té un so fosc, càlid i és la icona del jazz.
Afinat en Mi♭. El gegant de la secció. Arriba a notes molt greus i pot fer funcions de baix rítmic.
Paper en la Banda
La secció de saxofons és la columna vertebral de la banda simfònica valenciana. Ocupa el centre del registre harmònic, dóna cohesió a la textura i pot funcionar com a secció solista, d'acompanyament o de suport als metalls.
🎷 Solis lírics
El saxofon alt és un solista nat. La seua veu càlida i expressiva és la preferida per als grans solis de banda: passional, flexible i amb una gamma dinámica excepcional.
🎵 Secció central
Els quatre saxofons (sopra, alt, tenor, baríton) formen una secció completa que cobreix un rang amplíssim. Harmonitzen el centre de la banda i connecten fustes i metalls.
🥁 Ritme i swing
En obres de caràcter popular, jazzístic o marxa, la secció de saxofons marca el ritme i l'estil. El seu so carnós i pulsant és essencial per donar swing i gràcia a la música.
🎶 Suport als metalls
El saxofon tenor i el baríton doblen sovint els trombons i bombardins, reforçant el costat ric i fosc de l'harmonia sense afegir-hi pesadesa metàl·lica.
🌟 Quartet de saxofons
El quartet sopra-alt-tenor-baríton és un dels conjunts de cambra més homogenis de la música. Nombroses obres mestres han estat escrites específicament per a aquesta formació.
🎺 Diversitat de la família
El saxofon sopra (recte o corbat), l'alt en Mi♭, el tenor en Si♭ i el baríton en Mi♭ conviuen en la banda. Cada un té personalitat pròpia i un registre diferent.
Intèrprets de Referència
El saxofon ha generat alguns dels músics més influents del segle XX, tant en el jazz com en la música clàssica contemporània.
«Bird». El genial saxofonista alt que va inventar el bebop i va transformar el jazz per sempre. La seua velocitat, creativitat i profunditat musical continuen sent insuperables.
«Trane». Va portar el saxofon tenor i el sopra al jazz modal, espiritual i experimental. A Love Supreme és una de les gravacions més importants del s. XX.
El primer gran solista de saxofon tenor en la història del jazz. Va demostrar que el saxofon podia ser veu solista de primer ordre, no sols instrument de banda.
El fundador de l'escola francesa de saxofon clàssic. Professor del Conservatoire de Paris, va crear la tècnica i el repertori modern per a saxofon en la música de concert.
Germà de Wynton, domina el jazz i la música clàssica. Director musical de The Tonight Show i solista de Sting. Una de les veus més riques del saxofon tenor actual.
El saxofonista noruec que va fusionar el jazz escandinau amb el so medieval i el folklore. El seu timbre fosc i meditabund és inconfusible i profundament poètic.
Escolta'l
Sabies que…?
Curiositats sobre el saxofon
- El saxofon és l'únic instrument musical que porta el nom del seu inventor: Adolphe Sax el va patentar el 1846. És també un dels pocs instruments inventats per una sola persona, no evolucionat al llarg dels segles.
- Tot i ser de metall, el saxofon és classificat com a instrument de «vent fusta» perquè produeix el so per vibració d'una canya de fusta, igual que el clarinet o el fagot.
- Adolphe Sax va ser víctima de nombrosos accidents estranys al llarg de la seua vida: es va caure per les escales, va empassar-se una agulla, va inhalar vapors de vernís... Molts deien que tenia set vides.
- El Vaticà va arribar a prohibir el saxofon a la música sacra a principis del segle XX per considerar el seu so massa "sensual".
- John Coltrane practicava el saxofon fins a 12 hores diàries. Els seus estudis d'harmonia i les seues «sheets of sound» (làmines de so) van revolucionar la tècnica de la improvisació jazzística.
- En la banda simfònica valenciana, la secció de saxofons és sovint la més nombrosa de les fustes, amb fins a vuit saxofonistes tocant en quatre veus (sopra, alt, tenor, baríton) en perfecta harmonia.