ElTrombó
L'únic instrument de vent que canvia la nota lliscant una vara en comptes de prémer pistons. El seu glissando és únic al món. Veu poderosa i solemne, és l'ànima greu i noble de la secció de metalls.
Història
El So
El trombó és l'únic instrument de vent que usa una vara corredissa per canviar la nota en lloc de pistons. En moure la vara endavant i endarrere, el músic allarga o escurça el tub efectiu, baixant o pujant l'entonació. Això fa possible el glissando —lliscar contínuament entre dues notes— que és l'efecte més característic de l'instrument.
El tub és de calibre cilíndric (a diferència de la tuba i la trompa, que són cònicques), cosa que li dóna un so directe, clar i poderós. L'embocadura és gran i plana, adequada per generar la vibració labial necessària en el registre greu.
El seu so és noble, ample i potent en el fortissimo; líric i quasi vocal en el piano. Cap altre instrument imita millor la veu humana masculina en el registre de baríton i baix.
Tessitura i registres
Com descriure'l
- Noble
- Solemne
- Potent
- Vocal
- Greu
- Majestuós
- Clar
- Directe
Paper en la Banda
El trombó és la columna vertebral dels metalls greus. En la banda, dos o tres trombons tenor i un trombó baix cobreixen el rang del mig cap avall, donant fondària i potència a tota la sonoritat.
🏛️ Baix i mig dels metalls
El trombó ocupa el registre mig-greu dels metalls. En acords de metalls a quatre veus (trompetes + trompes + trombons + tuba), el trombó aporta el terç inferior, creant l'estructura harmònica plena.
〰️ El glissando únic
Gràcies a la vara, el trombó és l'únic instrument de banda que pot lliscar contínuament entre dues notes. Efecte expressiu o humorístic, el glissando és la marca registrada del trombó.
🎭 Solis dramàtics
En els moments de màxima gravetat dramàtica d'una obra, el trombó té sovint el solo. La seua veu ampla i solemne és perfecta per a clímax religiosos, fúnebres o de gran emoció.
🎷 Jazz i swing
En obres de caràcter jazzístic, el trombó aporta el swing amb la seua veu greu i flexible. Els passatges de big band o d'estil americà demanen un so sucós i expressiu que el trombó proporciona de forma natural.
🎺 Cor de trombons
Tres o quatre trombons tocant junts creen un so compacte i poderós inigualable. El «cor de trombons» és un efecte característic del repertori de banda i simfònic des del Romanticisme.
🔕 Sordina de plunger
La sordina de plunger (una ventosa de goma) oberta i tancada rítmicament crea l'efecte «wah-wah» característic del jazz. En la banda, s'usa per a moments de caràcter expressiu o humorístic.
Intèrprets de Referència
El trombó ha tingut grans figures tant en la música clàssica com en el jazz, on ha estat un instrument cabdal en la creació de la identitat sonora de les grans bandes.
El creador del trombó bebop. Va demostrar que el trombó podia ser tan àgil i virtuós com qualsevol altre instrument de jazz. La seua tècnica de vara redefiní les possibilitats de l'instrument.
«The Sentimental Gentleman of Swing». El tromba de les grans bandes de swing americanes dels 40. El seu glissando suau i el seu so sentimental van fer plorar i ballar milions de persones.
El solista clàssic de trombó més famós del món. Ha estrenat centenars d'obres i ha convertit el trombó en un instrument solista de primera categoria en la música contemporània.
Primera vara de la Filharmònica de Nova York. Model de tècnica i musicalitat per a una generació de trombonistes americans. Professor a la Juilliard School.
«El gran T». El pare del trombó de jazz. Va combinar blues, swing i una tècnica de vara extraordinàriament econòmica per crear un estil personal inimitable i tremendament influent.
Un dels trombonistes de jazz de gran banda més refinats. El seu so suau i la seua execució elegant el van fer un dels músics preferits dels directors dels grans studios de gravació americans.
Escolta'l
Sabies que…?
Curiositats sobre el trombó
- El trombó és l'instrument de la família dels metalls que ha canviat menys en cinc segles. El sacabutx del s. XV i el trombó modern comparteixen el mateix principi: una vara corredissa per canviar la longitud del tub.
- Mozart va fer servir el trombó per primera vegada en un opera buffa a Don Giovanni (1787) per acompanyar la resurrecció del Comanador. Des d'aleshores, el trombó ha quedat associat al sobrenatural i a la mort en el repertori operístic.
- El «glissando» de trombó — lliscar de nota a nota sense interrupcions — és impossible en qualsevol altre instrument de metall. Aquesta capacitat única ha inspirat desenes de compositors a crear efectes expressius inimitables.
- En les bandes militars i de jazz americanes dels anys 30 i 40, el trombó de big band era un dels instruments estel·lars. Tommy Dorsey va ser tan popular que la seua orquestra va ser el primer disc a vendre un milió de còpies.
- Hi ha set «posicions» de vara en el trombó tenor, cadascuna corresponent a un semitò descendent. Combinant posicions i llavi, el trombonista pot tocar tota la gamma cromàtica en quasi quatre octaves.
- El trombó contrabàix, el membre més greu de la família, és tan gran que el músic necessita un perllongador metàl·lic per arribar a les posicions de vara més extenses. El seu so, quasi subsònic, és especialment impressionant en espais tancats.