LaTrompa
La veu noble i misteriosa dels metalls. La trompa uneix el món dels metalls i les fustes amb un so càlid, rodó i de gran profunditat. Quan sona en fortissimo, la banda tremola; en piano, ens porta al bosc i a la nit.
Història
El So
La trompa produeix so com tots els metalls: el músic fa vibrar els llavis contra una embocadura cònica. El tub, de quasi 3,7 metres desplegat, s'enrotlla de manera característica i s'obre en una gran campana orientada cap a la dreta i lleugerament cap enrere.
Els pistons rotatius (a diferència dels pistons de trompeta, que pugen i baixen) permeten canviar la longitud efectiva del tub i tocar en totes les tonalitats. La trompa modern és en Fa, però moltes trompes professionals son dobles (Fa/Si♭), ampliant la tessitura i la flexibilitat.
El seu so es caracteritza per ser rodó, ple i càlid. Pot ser suau i misteriós, quasi vocat, o poderós i heroic en fortissimo. La seua campana orientada cap enrere crea un efecte de so lleugerament velat que li dóna l'aura característica de profunditat i noblesa.
Tessitura i registres
Com descriure'l
- Noble
- Poètic
- Càlid
- Misteriós
- Heroic
- Rodó
- Forestier
- Profund
Paper en la Banda
La trompa és el pont entre fustes i metalls. El seu registre mig, el seu so càlid i la seua gran gamma dinámica la fan indispensable per a la cohesió de tota la banda.
🌉 Pont entre seccions
La trompa, sonorament, és a mig camí entre les fustes i els metalls. Pot doblar clarinets, trombons o saxofons, creant transicions suaus entre famílies instrumentals completament diferents.
🎵 Harmonia i ompliment
En contextos harmònics, les trompes omplen el «forat» del registre mig. Les seues quatre veus (trompa 1, 2, 3 i 4) cobreixen des del mig fins al greu, completant acords i donant densitat.
🦁 Melodies heroiques
En fortissimo, la trompa és triomfal i majestuosa. Les grans melodies de banda sovint confien en les trompes per als passatges de major esclat emocional i grandiositat.
🌲 So «stopp» i sordina
La trompa pot usar la mà a la campana per crear el so «stopp» (tapat): un so metàl·lic, nasal i d'un to mig punt més alt. Amb sordina, crea atmosferes misterioses i poètiques úniques.
🎺 Solis poètics
Nombroses obres de banda confien a la trompa els moments de major introspecció i poesia. La seua veu, en piano, és de les més belles i expressives de tota la secció de metalls.
🏹 Tradició de caça
El seu passat com a instrument de caça deixa empremta en el repertori: passatges de «fanfare de caccia» (fanfara de caça) amb caràcter enèrgic i rítmic evoquen els boscos i les cavalcades medievals.
Intèrprets de Referència
La trompa ha generat alguns dels solistes d'instruments de vent més respectats de la tradició orquestral, fascinant a compositors de Mozart a Mahler.
El trompa solista del s. XX per excel·lència. Benjamin Britten i Richard Strauss van compondre per a ell. La seua mort en accident de cotxe als 36 anys és una de les grans tragèdies de la música clàssica.
Australià, solista i pedagog de fama mundial. Va gravar tot el repertori i va estrenar més de 50 obres. Un dels trompes més influents de la segona meitat del s. XX.
Trompa alemany especialitzat en la interpretació amb instruments originals. Va recuperar la tècnica de la trompa natural i la va posar en valor en el repertori barroc i clàssic.
Primera trompa de la Simfònica de Chicago durant dècades. El seu so redó i elegant va ser referència per a una generació de trompes americans i europeus.
Trompa de la Filharmònica de Berlín i divulgadora musical de gran impacte. Presentadora de programes de televisió sobre música clàssica i ambaixadora de l'instrument en tots els formats.
Primera trompa de la Filharmònica de Berlín. El seu so ric i la seua tècnica perfecta el han convertit en un dels trompes de referència del món en l'actualitat.
Escolta'l
Sabies que…?
Curiositats sobre la trompa
- La trompa és l'instrument amb el tub més llarg de tota la secció de metalls: desplegat, arriba als 3,7 metres. Tot i això, s'enrotlla en un cercle compacte que permet tocar-lo de peu o assegut.
- La trompa és l'únic instrument de la banda que s'aguanta amb la mà dreta a la campana. Introducint o extraient la mà es pot canviar el timbre i, en la trompa natural, fins i tot la nota.
- Mozart va escriure quatre concerts per a trompa per al seu amic Giovanni Punto. Són les obres solistes per a trompa més interpretades del món, tot i que es van compondre com a peces lleugeres d'entreteniment.
- Dennis Brain, el gran trompa del s. XX, va morir als 36 anys (1957) en un accident de cotxe tornant d'un festival. Anava escoltant música de Wagner al ràdio. La pèrdua va commoure tot el món musical.
- La trompa és considerada per molts directors d'orquestra com «l'instrument més difícil de la banda» per les exigències tècniques dels seus aguts i per la gran sensibilitat de l'embocadura als canvis de temperatura.
- El nom «trompa» prové del gàl·lic trumpa (corn). En anglès s'anomena «French horn» (trompa francesa), en referència a la tradició de caça francesa del s. XVII que va estandarditzar la forma circular.